Obrigado (IV). En contraposició

I digau-me si no són maques aquestes estampes... Unes obra i amb la mà humana pel mig, cercant combinar amb el medi natural. I les altres, fresques encara, pròpies de la nostra mare natura, del nostre planeta, tan patidor en aquesta era nostra....

Reflectit a l'estany de granotes, la posta de Sol

Pujar a la biblioteca de casa per aquí...

I no baixar mai....

Obrigado (III) per unes meravelles com aquestes...

Hi ha construccions que semblen impossibles. N'hi ha que s'han mantingut al llarg del temps, amb molta cura. En canvi, n'hi ha d'altres que han deixat d'exisistir o que en poc temps, només seran runes. Hi ha obres humanes, que sense volutant, han permès un raconet per fer el niu. Moltes són en reconeixement d'un fet o descoberta i d'altres amb una clara utilitat. Això és només un petit recull:

 

 

 

 

 

Detall d'una petita construcció, a primera línia de costa. Tota forrada.

                                Els llums del vespre desperten

S'alça forta, sense saber el que queda per venir...

El Sol fa acte de presència a un bonic darrer dia de viatge

Les bones lectures... Que no s'acabin mai.