El meu cor, sonador de les festes d'Eivissa

Detall des tambor

Tot i haver partit de sa terra que m'ha vist néixer, al meu cor hi batega un tambor, al costat de s'espasí, sa flaüta i ses aromàtiques castanyoles des eivissencs. Vull pensar que això és el que escoltava quan parava s'orella a sobre es pit des meu estimat pare.

Dos des sonadors de sa colla

Detall des ball de ses nou rodades,
castanyoles en mà.

S'espasí, en mans de Toni Marí.

Sa tarda de sonar començà amb sa manera de mirar, sa intimitat des ball:

Amb es consentiment d’aquesta al.loteta, 

que em pens que mirant a la càmera me’l va donar….

Sa intimitat deia, perquè es ball nostro, 

és un festeig, com es de ses aus.

                         

Es nostre passat no roman borrós perquè, 

des d’Eivissa, 

  som capaços de mirar-lo d’aquesta manera.

I així es ballà sa curta

Sa llarga

Ses dos balladores

Ses nou rodades

Fixau-vos aquí, si us ve de gust, amb sa vestimenta de ses parelles, així com de ses joies i ornaments que llueixen amb molt de gust ses dones i que, molt sovint, són un reflexe del que som, persones senzilles:

 

"Voler l'impossible ens cal,                                        

I no que mori el desig." (Marià Villangómez)

Fantàstica llum per aquesta dolça serietat. 

S'orgull amb què vull acabar aquesta petita mostra.