Aprofitant el dia festiu i la càmera fotogràfica hem decidit fer una passejada pels boscs de Cala Blava. La nostra intenció era trobar algun pebràs per a l'aperitiu d'avui migdia i ens hem hagut de conformar amb el que ja teníem preparat per dinar a casa.... No hem tornat, emperò, amb les mans buides:
 |
| Cridaner des de ben lluny per la coloració. |
Algú em sabrà dir si es tracta d'un Ou de Reig (Amanita caesarea) o "Monjola" en castellà?
La següent fotografia, a més de brindar-nos l'oportunitat de gaudir de l'estructura de l'himeni dels pebrassos (aquestes formacions rugoses que trobam davall del capell, i que contenen les espores), ens ha enrabiat profundament. Es tractava de fongs que havien estat abandonats, en un munt de 7 o 8 exemplars, un cop ja els havíen arrabassat del sòl. Un exemple més de la poca bondat que té aquest animal, sí, el de l'espècie humana...
 |
| Detall de l'himeni i del peu de dos bolets. |
La meva relació admiració - fòbia amb els aràcnids em provoca sensacions molt variades. Afortunadament, els arrib a poder fotografiar.
I per acabar una instantània parcial de la nostra vegetació:
 |
| Detall d'un líquen blanc adherit al terra del bosc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qualsevol comentari que trobeu oportú fer, sempre sempre serà agraït!
Cualquier comentario que encuentres oportuno hacer, ¡¡siempre será agradecido!!