diumenge, 11 d’agost del 2013

Obrigado, muito obrigado

El nom de l'entrada d'avui no és casual. Tampoc vol il.lustrar tot el portuguès que hem après durant la setmana que ha durat la nostra aventura. Si he triat aquestes dues paraules per títol, no és per altra motiu més que pel nostre agraïment, sobretot, cap al tracte que ens han donat tots els portuguesos i portugueses en el nostre pas per les seves vides. Val a dir, que ells estaran, també, molt presents en les nostres vides.

Han estat molts els kilòmetres recorreguts. Tots ens han deixat un molt bon gust i ens han permès traçar nous punts d'unió, llaços i ponts amb la nació portuguesa.




                                                        
                                                                                Detall del Ponte 25 de abril



No pot faltar una petita mostra dels tramvies, en aquest cas, dos de la ciutat de Porto i un de Lisboa, així com altre original mitjà emprat per conèixer les ciutats:

 


Un aspecte que mai ens falla per veure i fotografiar, són els animals. I és que aquesta que veureu és l'avantatge de anar amb el meu home de la mà, un enamoradíssim de la natura:


 






No massa contentes amb la nostra visita
  

 



La més gran que hem vist mai

Llangardaix ibèric

La muda d'una serp

No hi havia cosa més petita...


Al nostre voltant, hem trobat la cara moderna del país, però també la més rural, àrida i dura:











Per altra banda, i parlant d'enamorats, el meu cor...



 













 




dimecres, 31 de juliol del 2013

Llàgrimes de cendra

Divendres passat, 26 de juliol de 2013, qualque cosa no va anar bé per la zona nord-oest de la illa de Mallorca. Tot apuntava al principi, a la crema de rostolls d’un home major, que es despistà. Ara han donat força a la versió d’un home que decidí fer una barbacoa el diumenge, i que el dilluns, va voler llançar les cendres… Sigui com sigui, el que ha estat, és un desastre…

Llàgrimes de cendra. De Puigpunyent a Capdeià

Durant els dies de crema, de fredat, ràbia i impotència he optat, un cop ja no eren tan presents les flames, per mirar de fotografiar allò que ha estat un poc al meu abast, i així com millor he sabut i pogut.


   





Carretera Andratx - Capdeià_Incendi Serra Tramuntana from mrm0906


Resulta del tot imprescindible retre homenatge a la tasca feta per tots els serveis que han intervingut en l'extinció de l'incendi. Cal no oblidar, tampoc, totes aquelles persones que, anòniment, han posat a l'abast de qui ho ha necessitat, la seva ajuda i tota la seva generositat. Jo només els hi puc fer arribar amb aquestes fotografies:




Val a dir que tot i els anys que duc per Mallorca, la Serra de Tramuntana continua essent un paradís per descobrir, i ben segur que per tornar a redescobrir una i altra vegada. Ara més que mai, és l'hora de llevar-se la mar de cendres dels ulls i, entre tots, posar-mos en marxa per girar aquesta truita que ens han cremat.



Per acabar, l’alegria de la setmana: guaitar a Sa Dragonera. Encara és viva


dimarts, 5 de març del 2013

Paperman

Un curt si més no, curiós.....


Pitjau aquí per veure'l